MENU
LA NOSTRA HISTORIA


HISTORIA DE LA FALLA DE CASTELLAR
ANYS 1945 A 1948

________________________________________________________________

ANY 1945


Després de 8 anys d'inactivitat fallera i recuperats del decaïment de la guerra i la posguerra, surgix un grup de persones actives, amants de les tradicions valencianes, que en ilusió fan renaixer de les cendres la falla que el poble estava demandant.

Des d’estes dates, la comissió té arraïlades unes peculiaritats que la caractericen i mante unes tradicions que li són propies. Una d'elles és que a cada una de les falleres que formen part per primera vegada de la comissió major, se li regala el tall del traje, les manteletes i el devantalet, hi ha que dir que els trages tots els anys són de fondo clar, estampats en rams de flors a colors, clàssics del barroc valencià, per lo que sempre van vestides uniformement. Per atra part quan el cas ho requerix, la Fallera Major va en la mantellina de color negre o blanc segons l'acte, i la Cort d'Honor en el color contrari.


Atra de la costum que es mante és que en vespres de la presentació totes les falleres noves en la comissió, exponen els seus trages i els seus complements, ornamentant l'estància a on ho tenen exposat en flors i atres adornos, sent visitada per tots els veïns, amics i familiars. En esta primera comissió de la segona etapa, els principals carrecs directius més representatius eren els següents:

President; Manuel Mocholí i Alarcón
Secretari: Jaume Ortega i Bonafont
Tesorer: Josep Bort i Saez
Fallera Major: Virgínia Puchades i Vila
Premi del monument: Accésit de la Secció Tercer.

L’artiste de la falla segurament era un tal Bañon i el lema era "Costums d'este poble". El llibret el va escriure Josep Puchades Segarra i es va imprimir en Castellar per Impresos Rafael. Els passacarrers foren amenisats per la Banda de Música :Benifairo de Valldigna.
La ‘despertà’, per a no fer tart i per si algú tenia que anar a treballar, començava a les 6 del matí. En les falles d'est any s'instaurà lo que és actualment l'ofrena de flors a la Mare de Deu dels Desamparats. Vullc destacar una de les propagandes insertades en el llibret d'est any en clau d'humor, humor negre clar, de la funerària Sant Lluís Beltrán, diu aixina:

“No abuses de la salut
qu’el que mor está net,
pero si te veus perdut
encarrega l’ataut
a Blay Ortega “el Valet”

________________________________________________________________

ANY 1946


President: Jaume Giner i Mocholí
Secretari: Josep Picó i Ramon
Tesorer: Joan Gimeno i Tatay
Fallera Major: Assunció Ginés i Martínez

Segons datos recopilats, al pareixer la presentació es feu en un local que havia en la confluència del Carrer Escultor Frederic Siurana i Comandant Franco. Segons alguns testimonis es dia Ducal Cinema, en el cual els fins de semana es dedicaven a fer cine i ball, i la comissió també feya obres de teatre.

Parlant en Enrique Gines, germa de la Fallera Major, nos contava que eixe any havien unes falleres que amenaçaren retirar-se si feyen Fallera Major a Assunció per ser una "roja", de fet a soles se quedaren dos falleres i la Fallera Major, les atres no volgueren continuar. Com a anècdota nos relata que ell s'encarregava de vendre-li la loteria, un dia que venia de fer el seu recorregut per l'horta se li caigue la coixinera a on portava els diners i les paperetes de loteria en una séquia que anava plena d'aigua i que en eixe lloc passava per devall d'un pont, l'aigua eixia per l'atra part pero el saquet ya no ixqué.

Est any es plantà una falla un tant especial; era un So Nelo realisat per Regino Mas, artiste faller considerat el millor del seu temps; esta falla era un ninot monumental que estava plantat sobre unes plataformes entre els quatre cantons del creuament dels carrers d'Alqueria d'Azna, Principal, Campana i plaça Verge de Lepanto, de manera que quedaven tallats els carrer Alqueria d'Aznar i Campana, per lo que el trànsit rodat tenia que passar necessàriament per devall del monument faller, açó ocasioná que alguna persona malintencionada diguera que la falla de Castellar els feya passar "per baix cama".

Est any les falles són declarades Festes d'Art i d'Interés Nacional pel Ministre d'Educació Nacional.

________________________________________________________________

ANY 1947



President: Indalecio Santamaría

Secretari: Ramon Sanfélix i Ballester

Tesorer: Josep Mocholí i Monrabal

Fallera Major: Paquita Siurana i Mocholí

Fallera Major Infantil: Vicenta Santamaría.

Banda de música: Benifayo de Balldigna.

Lema: "La falla de l'ou modern"

Segons nos conta esta Fallera Major, la presentació es feu en el Ducal Cinema, el mateix lloc a on es feu l’any anterior, diu que anaren a sa casa a preguntar-li si volia ser Fallera Mayor.

Paquita també nos conta que els donaren el primer premi al llibret i anaren a arreplegar-lo a Lo Rat Penat, fent-los entrega del mateix la Fallera Major de Valencia que aquell any era Ampar Casnova i Casanova.

Al final de la década dels anys 40 i principis dels 50 ,quan Enric Ginés contava al voltant del 7 anys aproximadament , estant malalt, es deprengue de mans de son germà Antoni, qui després fon un gran poeta i autor de molts llibrets de falla, una poesia que no se sap el seu autor, pero que Enric es deprengue de memòria, i en totes les presentacions d'eixa època recitava, i que a continuació la reproduixc tal i com está escrita, diu aixina:

Crusando campos y barrancos
Hasta serca de Museros,
Galopaban dies indios blancos
Y un cabo de consumeros.

Aplegando a una alquería.
Paro el burro que montaba
Y la dijo un cabo a una tia.
Que en sus brazos somicaba.

Torcate los mocos prenda
O te suelto un mastegote
Que pa ti tiene mi menda
Un hermoso chafarote.

Tin barraques en Museros
Un campo de tomateres
Cuatre gosos perdigueros.
Y catorse porcateres

Propito de las estacas
Tengo un corral estupendo
Que sera un corral de vacas
Cuando tu te encuentres dentro.

Por la parte de ahi
Se escampa mi señorio
Ni en Silla ni en Sedavi
Hay un jardín como el mio

Aquí el campo carchofero
Y la tierra safanoria
Alli el arbol melonero
Crece chuntito a la noria
Tingo plantado el espigol
Y macetas con puncheras
Y hasta el arbol del panfigol
Crece junto a las chumberas

Tengo un campo de barquillos
Que los nenes se los fartan
Y en una jaula de grillos
Tengo elefantes que cantan

Tu seras la criada
Seras la dueña tu sola
Tu fregaras la bogada
Y yo dormiré a la bartola

Te donare ciertos pelos
Y perfumes de sequiola
Te donare caramelos
Y anire en camisola

Pintas para el cabello
Pa el estiu un ventilaor
Un cencerro para el cuello
Y pa els morros un tronaor

Pa que quiero tus tesoros
Contesto y tus alabansas
Si me furtas el as de oros
Y no me dejas ni pansas

Pa que tengo que aseptar
Va seguir disiendo ella
Si a cambi me vols trencar
De una puña la sella
Tornam ya que estas mec
Donde estan mis compañeros
Que un femer de Alfuixec
Vale mas que tot Museros

Ell la mira cara a cara
Y alsant poc a poc el braç
Le dijo como si pensara.
Furgarse en el colse el nas

Si tus femeros mejores
Que nuestras barracas son
Si son mejores tus bacoras
Tu lletuga y tu melón

Si tu le haces corrococos
A alguno de tus compañeros
No plores, torcat els mocs
Y vesten a tus femeros

Y donanli un burro sego
Y un lorito tartamut
El cabo de consumeros
Se fue a chuar al canut.