HISTORIA DE LA FALLA DE CASTELLAR

ANYS 1932 A 1936

En l'any 1.932 naix la Falla de Castellar, de la voluntat d'un grup d'amics que pertanyien a la Banda de Música que en aquell temps existia en Castellar nomenada Clup Deportiu Músical, els quals acordaren fer una falla en els balls de carnestoltes, d'eixe mateix any. Posats d'acort, en el transcurs d'u dels balls, ho comunicaren al públic assistent, el qual ho acollí en gran entusiasme, organisant-se allí una ‘plega’, que acaba en una bona suma de pessetes; puix al poble li entusiasmà l'idea i colaborà en ella esplèndidament. Per a acabar de sufragar els gasts que supon costejar una falla, s'organisaren més plegues i rifes en pro de la mateixa; a les quals respongue este poble en l'habitual generositat que li caracterisa, quan d'organisar festes es tracta. Se organisà la comissió sent President; Rafel Pastor, que ha la seua vegada era President del Clup Deportiu Musical, el Secretari fon Miquel Rodrigo Arce i els Vocals, tots els components del clup.

Havia que buscar un artiste per a fer la falla i qui millor que el gran escultor e imaginer fill de Castellar, Frederic Siurana, que en l'ajuda de la comissió, realisaren el monument que portava per lema: "El deport, l’essència i l'art". L'autor del llibret fon Miquel Rodrigo Arce, qui escrigué tots els versos d'eixe any. Per a que quedara constància d'este event, i com bons poetes no nos han faltat mai, es glossà en els següents versos:

Uns cuants amics de la infancia,
dels cuals may ham tengut penes,
pensarem enguañ fer falla
dels dines de les estrenes.
Com feen falta pesetes,
perque’es obra de chagants,
contribuí tot el poble,
perque’es valenciá y es noble,
perque’es magnánim y es gran.
Y entre mich de molts apuros
y sufrint molts desengañs
per fi acabarem la falla
cosa que no creguí may.
La falla ya está plantá;
no mes falta criticarla,
un poquet el alabarla
y al fí morir soflimá.
Als autors no mortifiques,
pues son chics qu’el art enchendra.
Els causaria dolor
vore la seua ilusió
com el foc, tornarse sendra.”

En el passacarrer foren acompanyats, per supost, per la Banda de Música del Clup Deportiu Musical, el qual Director era En Vicent García Bau. A l'explicació de la falla li dedicaren estes dos quartetes.

Colocats en cada punta,
damunt de un gran ampostat,
tu vorás cuatre figures
vestint el trache apropiat.
Aixó es un grup alegóric
el que así enguañ ham posat,
que vol dir que van units
el Deport, la Sensia y l’Art.”

També havia que nomenar a una senyoreta que representara a la comissió i per supost al poble de Castellar, carrec que recaigué en la Senyoreta Elionor Perales i Escalante, filla de l'Alcalde pedàneu i mege de la població en Rafel Perales; el poeta del moment els dedicà els següents versos:

Es guapa a més no poder,
d'hermosura incomparable,
la belleza d’esta falla
qu’es Leonorsín Perales
En un día tan castís,
replet d’emosió y rialles,
nostre deure es saludar
al alcalde popular
que es Rafael Perales.

Hi ha que dir que en eixos anys no existia el títul de Fallera ni Fallera Major; els dien Bellea Fallera y anaven vestides de particular, aixina com els fallers que també anaven vestits en traje de carrer. En aquell temps tampoc es feyen presentacions de les falleres i el passacarrer soles se llimitava al dia de Sant Josep. Segons nos conta Dª Leonor que en aquell temps tenia 12 anys, ixqué del braç de Josep el Pintor i li donà la volta a la falla en un ramell de flors.

Segurament el local del Clup feya les vegades de casal. Després d'un dur treball d'organisació i preparació, al fi aplega el gran dia i es plasmà en un poema a la falla:

Y arriba el deneu de mars,
festa tipica de falles,
tirá ma la comisió
al “planter” y ¡ pam ¡
en cuatre ralles te fan
lo que la falla ha de ser.
Un minut pa idearla,
un día pa construirla
una per a plantarla
y un segón pa destruirla.
Y cuant la falla chispeche
y siga un montó de purnes,
noble y tranquil queda el poble,
perque en esta falla moren
rencors, pasions y malicsies.”

En l'ilusió de donar-li a Castellar la distinció que es mereix dins del món de les falles, s’acaba este primer any de falla en "la cremà" del monument.

________________________________________________________________

ANY 1933

Tant és aixina, que a l'any següent, en 1.933, la mateixa comissió que com he dit abans pertanyia al Clup Deportiu Musical, torna a començar l'organisació i preparació de la falla, sent la Junta Directiva la mateixa.

President; Rafel Pastor, Secretari; Miquel Rodrigo Arce, com és de supondre els passacarrers foren amenisats per la Banda del Clup Instructiu Musical, sent el Director En Vicent García i Bau.

Est any recaigué el carrec de Bellea Fallera en la Senyoreta Ampar Gisbert i Vivó.

El artiste de la falla fon de nou Frederic Siurana, en el lema "La carabaça de Chimo", repetix també l'autor del llibret Miquel Rodrigo i Arce, qui al mateix temps és el secretari.
El poeta pareix recordar-nos la falla que es plantà en l'any 1886 en els següents versos:
>

Añoransa....
¿,Recordeu vosatros,
transits d’emosió,
la falla que ferem
en atra ocasió?
¿Recordeu que entonses
ferem sacrifisis
pa distraure al poble
y en son benefisi?
¡Debeu recordaro!
En ca que fa temps,
ahí está la sendra
D’aquell monument.

Monument gloriós,
de cartó y madera,
que sols queda huí
el recort, com era.

________________________________________________________________

ANY 1934

En l'any 1.934, el tercer que es plantà falla en Castellar, també la comissió estava formada per membres del Clup Deportiu Musical, que cambia de nom i de Junta Directiva, passà a cridar-se Clup Instructiu Musical sent presidida per per Vicent García i com Secretari Emili Roig i Arce.

En eix any el títul de Bellea Fallera recau en la senyoreta Genoveva Arce i per primera vegada decidix la comissió elegir a una Bellea Fallera Infantil, sent la chiqueta Filomena Castelló en qui recau el dit nomenament.

La realisació del monument estigue a carrec de l'artiste Aureli Damiá, el tema fon: "Festes que mai s'acaben". L'autor del llibret estigue a carrec de Jaume Ortega i Bonafont, el que fon un gran mestre, de qui deprenguerem molts chiquets de Castellar i pedanies llimítrofes.

La La banda de Música que acompanyà a les Bellees Falleres i a la Comissió fon el Centre Instructiu Musical.

El Mestre Bau, dedicà una composició musical a les Bellees Falleres, Genoveva i Filomena, en la següent lletra, escrita per ell mateixa.

Son las Bellezas de este pueblo
dos capullitos de este lugar
son escogidas de las mejores
y mas bonitas de castellar.
Es Genoveva y Filomena
con Francisquito vos sois capaz
de llevarse los corazones
y juventud de Castellar.”

________________________________________________________________

ANY 1935

En l'any 1.935 no se tenen datos de que es plantara ninguna falla, ni que haguera ninguna activitat fallera.

________________________________________________________________

ANY 1936

En l'any 1936 segons els datos testimonials de Carmen Gines i Martínez que en només 6 anys fon la Bellea Fallera Infantil d'eixe eixercici, a soles se planta la falla infantil, que segons nos conta, tenia una tallada de melo d'alger en el centre, el President Infantil era Sigfrid Cosme i Puchades, un chiquet només d’un any. En el llibret d'eixe any podem llegir que la sàtira estava dedicada a les fonts que havia en la població i lo que allí ocorria, també els dedicà uns versos a les chiquetes que formaven eixa chicoteta comissió. A continuació reproduim el facsímil de la portada i una còpia exacta del text dels versos.

“INTRODUCSIÓ

Quín pensament han tengut
unes cuantes petitetes,
de demanar pa esta falla
unes variaes cuartetes.

Y s'han dirichit a un autor,
que'no sap fer ni ralletes,
pero a vollgut contentar
a les futures femelletes.

¡Qué simpátiques chiquetes
componen la Comisió! ".
Son totes molt chovenetes
y ca una, val un tesó.

Estes guapes polles son;
Amparín La Fornereta,
Teresa la de Navarro,
y Conchín y Sunsioneta.

Es Meneta Castelló,
Paquita y Candidin,
y la chiqueta del mestre
que le diuen Marinín.

També hiá un chaval rumbos,
en la Comisió Fallera,
fill de Toni el impresor
y de Paca la ex-fornera.

Mos faltaba así nombrar
la gran bellesa fallera,
qu' es Mensin Ginés Martines
molt bonica y sandunguera.

Sigfridin Cosme Puchedes,
en ca es un chiquet de pit,
es president d' esta falla
y net del señor Confít.

Feta ya la infroducsió,
s' ha de dir algo, ¡palleta;
pues farem la relasió
de lo qu' es esta falleta.

Caballers: asó se trata
de les fonts de Castellar,
que pa poder beure aigua
no se en quí hiá que parlar.

Sempre van corrent les dones,
y en el canut en la má,
pa poder omplir els canters
y tindre aigua aguardá.
Tres o cuatre vegaes
caño de ferro han posat
y al hora d' estar allí
en seguida l’han trencat.

Una de les fonts pareix
un puesto de l'Albufera,
cuant el home está esperant
la cotidiana casera.

Chavalets de Castellar,
si voleu pasar bon rato,
asenteuse en els pilóns
de la font de casa El Chato.

En la font mes primtiva,
allí, chavals; hiá qu'estar,
pa vore cuant les chavales
se fiquen dins a.... carregar.

De la font titulá pipa,
se podía parlar tant......
En conté de omplir els canters,
un día estaben...... charrant.

De la font que no hiá caño,
els veíns han protestat,
per no oir les charreres
plenes de barbaritats.

¡Hiá que pasmarse, señores,
d' aquelles conversasións!
No se parla d'atra cosa
si no mesclen els.... pantalóns.

—Chica; l' atra nit en el ball
el chaval com apretaba.
—Pues el meu era un chalao;
ni per mes s'espabilaba.

Sa senten damunt la sera,
pa guardar turno, les dones
y els chavals mirant molt fijo
els se calfa les..... pestañes.

Sinse costarbos pesetes
obtindreu fotografíes,
aguaitant per la finestra
de casa el señor Matíes.

En estos casos may falta
el típic y clásic chaval.
¡Pobre Tonto el de Rata,
cóm manipula el....... camal.

Hara, els nous emisaris
del poble, qu'els ha votat,
ho farán tot en seguida
y este asunt ya s'ha cabat.

Asó si que va de veres;
lo primer que arreglarán
será les fonts y el carrer
y aigua potable durán.

No se asusten, veins .
del poblé de Castellar,
les bases y charcos d' aigua
del carrer s’han de anular.

Ni un gasonet quedará
en este carrer machor;
els chiquets en els patíns
causarán un gran terror.

El autor que ha escrit asó,
no sabent per ahón pegar,
sols demana un favor:
qu' el sapien tots dispensar.

Sense vore la falleta
s’han escrit estes cuartetes,
si els pareix que no están be
les fan en cuatre miquetes.

Estos foren els primers anys de la falla, després degut a la guerra de 1936 a 1939 i a la posguerra es deixà de fer falla.